Nel Martí

Els sentits fan festa per Sant Joan. I no només el cinc sentits segons Aristòtil, o sia la vista, el gust, l’olor, l’oïda i el tacte. També l’equilibri o l’orientació fan festa. Qui no ha perdut el sentit de l’equilibri per culpa de quatre ginets amb llimonada? I qui no s’ha sentit perdut pels carrers reduïts per la massificació de la gent? Els sentits idò, tots ells, s’encarreguen d’informar-nos del que ens envolta, i de les propietats d’allò que ens rodeja. Així és com ens situam en el món, com sentim el món i com ens sentim en el món. Els sentits no són sentiments, però estan vinculats a ells. I els sentiments tenen memòria. Un sentiment dóna la mà a l’altre, i aquest és ple d’emocions, de sensacions, de vivències, de pensaments.

Llegiu-ne més...

Joan F. López Casasnovas

No sé si vostè l’ha sentida a dir mai, aquesta paraula: ordalia. L’empraven els historiadors del dret per referir-se a les ‘proves que en l’Edat Mitjana feien als acusats, les quals servien per escatir la seva culpabilitat o innocència’. La vida de les paraules dóna uns tombs ben curiosos i concretament aquesta és fruit de la llatinització d’un antic mot anglosaxó ordal ‘judici’; encara avui podem trobar als diccionaris anglesos “ordeal”, amb el sentit d’ ‘experiència penosa’. Algunes sí que en devien, de ser penoses, perquè es tractava dels anomenats “judicis de Déu”, proves a vida o mort al camp de l’honor, a cavall o a peu, amb llances, maces, destrals, espases, etc. 

Llegiu-ne més...

Esperança Camps

Dimarts, 5 d'abril de 2005

Fa calor. La primavera ja em comença a atacar.  Totes les al•lèrgies s'han concentrat de cop al meu nas i l'han convertit en un brollador, per no parlar del llagrimeig i la cataracta d'atxims que s'encadenen i que espanten la gent que tenc al costat. Els mails  que m'arriben són cada vegada més avorrits. Ja no m'escriuen ni els amics. Un tal xxxxxx, a qui no conec personalment, però es veu que vaig rallar amb ell l'any passat,  em demana un article sobre Sant Joan. 

Llegiu-ne més...