Joan F. López Casasnovas
http://joanlopez.illencs.com 

No sé si vostè l’ha sentida a dir mai, aquesta paraula: ordalia. L’empraven els historiadors del dret per referir-se a les ‘proves que en l’Edat Mitjana feien als acusats, les quals servien per escatir la seva culpabilitat o innocència’. La vida de les paraules dóna uns tombs ben curiosos i concretament aquesta és fruit de la llatinització d’un antic mot anglosaxó ordal ‘judici’; encara avui podem trobar als diccionaris anglesos “ordeal”, amb el sentit d’ ‘experiència penosa’. Algunes sí que en devien, de ser penoses, perquè es tractava dels anomenats “judicis de Déu”, proves a vida o mort al camp de l’honor, a cavall o a peu, amb llances, maces, destrals, espases, etc. 

Els sentits fan festa per Sant Joan. I no només el cinc sentits segons Aristòtil, o sia la vista, el gust, l’olor, l’oïda i el tacte. També l’equilibri o l’orientació fan festa. Qui no ha perdut el sentit de l’equilibri per culpa de quatre ginets amb llimonada? I qui no s’ha sentit perdut pels carrers reduïts per la massificació de la gent? Els sentits idò, tots ells, s’encarreguen d’informar-nos del que ens envolta, i de les propietats d’allò que ens rodeja. Així és com ens situam en el món, com sentim el món i com ens sentim en el món. Els sentits no són sentiments, però estan vinculats a ells. I els sentiments tenen memòria. Un sentiment dóna la mà a l’altre, i aquest és ple d’emocions, de sensacions, de vivències, de pensaments.

andreu salord i B.

De les festes de San Joan tenim tantes coses a dir que, quan hi som, se’ns fa un nus la llengua i les paraules  no ens acaben de sortir amb la solemnitat que les voldríem; sucumbint així -com ara jo- cap els particulars records, mal farcits per l’enyor.

andreu salord i B.

Les retines dels nostres ulls no aconsegueixen el que les màquines fotogràfiques sí poden fer.
Els nostres dèbils ulls no poden aturar les imatges en el temps, ...ni tan sols ho poden fer “en blanc i negre”, així que ens hem de servir de les fotografies per recordar el que solem oblidar.
El pas del temps resta a l’oblit tot el que no poden retenir les ninetes dels nostres ulls.
La fotografia deu ser simplement açò: atrapar uns pocs instants de la vida i immortalitzar-los.