Inici 
Articles de festa Carta
Articles de festa Carta | Carta |
|
|
|
|
Esperança Camps Estimades filles: I això és el que em fa pensar. Veig la maquineta golosa, i no entenc, filletes, com encara no han tret un joc per a aquestes plataformes visuals, tan perfectes i encisadores, basat en les festes de Sant Joan. Un joc per prémer pitxaus, dels que es basen en la simulació de la realitat, com ara els Sims, que ja sé que són molt antics, o els Animal Crossing, que em demanau amb tanta fal·lera, i no sé si us compraré a final de curs. Mentre us escric és com si ja el vegi, el St Joan’s trial. Tindrà moltíssimes opcions i possibilitats, el cartutx. La jugabilitat serà extraordinària. Abans de començar l’haureu de configurar, i podreu triar, per exemple, la fesonomia dels caixers. Però també, decidir que l’Homo des Bè tengui els braços ben musculats, que el Caixer Fadrí sigui ben plantat, i triar si aquest bienni toca pagès o menestral. Podreu fer, per exemple, que el Caixer Casat visqui a una casa ben cèntrica d’un carrer de Ciutadella no afectat per cap obra, o que el Caixer Senyor sapi parlar en català. Entre les opcions del joc també hi haurà una pantalla on elegir l’estil de les carotes, la fesomia dels cavalls, els colors dels brodats de les buldrafes, i fins i tot, podreu posar els floquets al bè i fer sa capadeta als cavalls amb el llapis de la pantalla tàctil. Em sembla, al·lotes, que us agradarà aquest joc. No li faltarà de res. És clar que, abans de començar a jugar podreu elegir la banda sonora que escoltareu mentre premeu els botons, i si la banda de música fa tot el passacarrers des de l’Ajuntament fins as Pla, o si els mestres passen de rebre empentes. Quantes vegades ha de sonar el Jaleo, o el Gato Montés, o si a la Missa dels Caixers s’ha d’escoltar o no l’himne d’Espanya quan alcin Déu, també serà opcional. Entre les preferències d’aquest joc, que encara no han inventat els japonesos, es podrà configurar quantes vegades s’endurà l’ensortilla cada cavaller que hi participi. I encara més, s’haurà de triar l’any en que se celebren les festes. Així, si s’opta per situar-lo a la dècada dels darrers setanta, els ciutadellencs duran tots una samarreta amb una H gegant demanant un hospital comarcal; si finalment es retrocedeix fins als anys vint, tothom “anirà ben mudat a vere fer el caragol”; els santjoaners dels anys vuitanta duran barba, i els dels noranta, una samarreta amb la inscripció “ei Joan”. Per tal d’atracar tant com sigui possible la realitat a la ficció, als personatges se’ls podrà regular el grau d’emotivitat que exhibiran durant les festes. Per exemple, hi haurà qui voldrà plorar quan senti el primer toc de fabiol, altres preferiran fer-ho quan vegin com el Caixer Senyor entra al Born amb un galop estès. També hi haurà personatges del St Joan’s Trial que no ploraran però cantaran “fru-fru-totes-ses-dones-m’agraden”, o “davallada-de-la-mola-davallada-de-maó-ó-ó-hem-vingut-a-ciutadella-al·lotes-per-veure-vos”. Com qui ho vegi, filles: com que aquest joc que estem dissenyant és plenament actual, hi haurà l’opció que a les dues del migdia del dissabte de Sant Joan, el fabioler, enlloc de fer el que s’espera d’ell, faci un enviamnet massiu d’SMS als caixers per avisar-los que comença el replec. Així, tota les gent que espera a les portes de ca’l Caixer Senyor sentirà la crida com a pròpia i individualitzada, i, si a més, tenen posat el vibrador del mòbil, l’avís els arribarà encara més a prop del cor. Filletes, em sembla que ja m’he allargat massa amb aquesta carta somniadora. És hora de dinar, i potser haurieu d’apagar la maquineta. Rebeu una forta abraçada de la vostra mare. |
| < Anterior | Següent > |
|---|
