Andreu Salord Bosch

Ciutadella, camuflada entre sa gentada, hi era, era davall.
I sa tradició, sa tradició també hi era, hi havia d’esser, retrobada.

El Bisbe Joan, en El Menorca SJ-2005, ens diu: “Sembla apercebre’s en l’ambient una certa enyorança i tristesa.

Els adults diuen que no hi ha gaires coses que motivin l’entusiasme. Molts estan “de tornada”.../..."

En Josep Mª Quintana, també en Es Diari anual, pag. 32, es va passar un poquet.

Es “Fru-frús” no surten a sa revista pionera d’ “El Iris”,  ...perquè deu ser?     

...Si ses “Completes” s’han tornat “Vespres”, ...si es Caixer Pagès no té pou de torn,

...si sa Capellana no és “beneficiari”, ...si es menestral no té un ofici antic, ...si es Senyor no resideix a Ciutadella, ...si hi ha pagesos que no duen s’espací corbat, ...si...,

Es Protocols fan ganes de riure. ...Però bonu, es protocols són teoria, “Sa Junta” s’ajunta a s’Ajuntament i s’ho passen bé. Amb Protocols o sense, Santjoan és tot un èxit:  Es Caixers, de dalt de tot. Sa Convidada, un vuit i mig. Es pagesos, un deu. Anem a pams:      

*Es cubellet de vainilla de Cas Mervol, gentilesa Biel Genestar C/ Roques nombre ú, ja va ser es tir de sortida.      

*Es gin-amb-llimonada semblava que el regalessin, ...ni que fos subvencionat pes Govern “Baleà”.      

*En s’aturada a “Beverly Hills” de can Seto Pallicer, a més de degustar un pancuixot des bo, vam confirmar que s’amfitrió sap fer plorar es fabiol com ningú, ...tot un art.      

*A ca mon pare, ses boques “joyaneras”, es delectaven amb es formatge de ca na Faes i  amb sa sobrassada ecològica de Son Felip, mentre na Maria Juan, amb ses seues paraules rigoroses alhora que assenyades, sentenciava.      

*Es xocolati de n’Assumpta amb s’ansiamada des carrer Curniola, boníssim... mmm...

Menjar, beure i xalar, molt, però tornàrem fracassar intentant aturar es temps.

“Visquem la festa amb esperança” ens diu el Bisbe, però acabada, altre any ens replantejam seguir col·leccionant pòsters, revistes especials i estampetes de ses Misses (tardanes misses).

Sí, se’ns ha resquitllat un altre santjoan, que no hem pogut escrutar.

Tornarem enfonyar sa bandera de Malta dins es canterano, no prengui més sol, que enguany sa nostra ja se’ns comença a descolorir, i ses des veïns tenen es vermell més fosc.

Amagarem tambors i fabiols a’s fiets, que na Marta i en Josep no ho tenen acabador, com acabadores no són ses vacances escolars, tot sigui dit de pas.

Sa festa sí que ha passat prest, tant de “tot-l’amo!”, tot  ha passat.

També sa festa mil·lenària, de sa que en va escriure es meu ocle-avi (Mn. Josep Bosch i Anglada) que es seu origen “se pierde en la noche tenebrosa de los tiempos”, i que “es como algo integral en nuestra vida, forma parte del alma de nuestro pueblo, es inmortal como nuestra raza”; ...aquesta indescriptible festa, tampoc no ha durat més de dos dies.

I amb sa nostra entranyable festa, (-sí senyor Quintana, festa “entranyable”) també se’ns ha passat s’ancestral solstici d’estiu. Per açò ses estrelles, es sol i ses llunes, que ho saben, comencen un nou cicle. I noltros, minimeses del univers, tot just ho percebem.

Noltros només sabem que tenim ses coques menjades i que ja som un any més vells. I  segur també sabem, algú i jo ho sabem al manco, que, en es caragol de ses voltes, entre  avellanes i somriures, ens hem tornat a recordar:

Entre renclins i tirabuixons morenos, somriures tímids, perduts; ...perduts fins l’any que ve, sDv.