Van ser uns anys molt polits perquè era jove i disfrutava de la festa dalt cavall. Record molt especialment el Dissabte de Sant Joan de cada any, a l´hora de començar, quan era a la cotxeria preparant el cavall i el fabioler feia la primera volta per avisar del replec. Hi havia un moment en què se´m posava la pell de gallina: quan ja era dalt el cavall, t´obrien les portes de la cotxeria i et trobaves al davant a sa somera i el fabioler sonant el tambor i el fabiol. El cavall sortia nerviós perquè se la veia venir. Era un instant molt emocionant.

Era l´època en què replegaven els cavallers un per un. Era més emotiu que avui dia, que s´arrepleguen a les places. Un altre moment espectacular era l´entrada al caragol des Born. Quan veia el carrer de Cas Comte atapeït de gent i que no hi cabia ni una agulla, la sang me pujava dalt de tot. Guard molts bons records de l´època de cavaller perquè Sant Joan per jo no ha tornat a ser el mateix. El lloc d´Algaiarens va ser el darrer on vaig fer de missatge. Em vaig casar, vaig deixar de fer feina al camp i em vaig establir a poble. Ara tenc un comerç, però si pogués tornaria a sortir a la qualcada perquè les festes viscudes des de dalt no tenen res a veure que vistes des de baix. Avui dia quan arriba Sant Joan me toca fer feina. Darrera el taulell m´agafa tal nerviada que m´aferr per les parets. Cada any, quan comencen les festes, tornaria a partir deveres amb el cavall darrere sa somera...

Bones festes de Sant Joan!

Font: Diari Menorca 02.06.2006