Inici 
Articles de festa Enguany, per sempre.
Articles de festa Enguany, per sempre. | Enguany, per sempre. |
|
|
|
|
andreu salord i B. De les festes de San Joan tenim tantes coses a dir que, quan hi som, se’ns fa un nus la llengua i les paraules no ens acaben de sortir amb la solemnitat que les voldríem; sucumbint així -com ara jo- cap els particulars records, mal farcits per l’enyor. Les festes de Sant Joan de Ciutadella deuen ser de concepte indefinible; com definició complexa té -ho escriuré amb majúscules si no vos sap greu-: EL TEMPS. -Què és un vint-i-tres o un vint-i-quatre de juny sense els “Santjoans” en el temps? -No-res! Cada any, en contemplar la prominència dels cavalls passant davant les cases antigues, ens solem quedar atònits, esbalaïts, quan se’ns arrufa la pell perquè “és que davant Sant Joan ens hem de treure es capell”. Ens hem de treure el capell, sí, quan ens meravella l’estampa dels cavalls front d’aquelles cases que creiem nostres sense tindre’n títols de propietat; cases plenes de vida, de vida pròpia i de vides i més vides de generacions dels nostres avantpassats; cases que, sense canvia’ls-hi res, se’n presenten transformades, renascudes, ...com si haguessin esperat tot l’any que un nou sol -el del solstici- les il•luminés màgicament només per la nostra fascinació. I és així com any rere any, en aquests dies repetits en el cicle vital etern, ens veiem al mirall del més enllà; quan llavors, entranyablement, ens sembla abastar tots els temps: EL TEMPS. Enguany també abastarem tot el temps del mon. Res no serà finit. Ho veurem tot perpetu, encara que sigui hipnòticament. Per Sant Joan tindrem EL TEMPS on tothom hi serà “en cos i ànima”, mai tan ben dit. Tu hi seràs també! I tots els records tornaran, ...records de quan érem joves, ...aquelles anades dalt el campanar de Sant Francesc, quan abans de repicar ens arribava un tuf oliós dels xurros que fregien sota “Es Pins”, i que es mesclava amb el flaire dolç dels sucre-esponjats que també voltaven per Es Born enlairant els seus aromes cap a les nostres campanes glorioses... mentre, dels altaveus d’ “es xoques”, sentíem ressonar aquell etern “ANGIE” dels Rolling’s Stones o bé aquella “Eva-María se fué...” repetidament de moda tants estius. ...Quins temps! El nostre petit temps... Enguany, en l’enyor, els tornarem abastar tots aquells temps, els temps teus i els meus; ...les avellanetes i les “avellanades”, tots aquells xocolati-amb-ensiamada tan familiars, ...aquells ginets que començàvem a provar, ...aquelles voltes quan “Ses Voltes” eren grosses i vistoses i les nostres besades eren curtes i amagades... Quan el “Bar Joyán” era el centre neuràlgic/social de tantes vides... Quan l’arena era blanca com la neu i amb ella entravem la platja dins ca nostra... Quan el cor ens bategava fort per aquell mon taxatiu que crèiem agafar però que un dia ens va fugir i que encara ens fuig. Açò és, sí, bé ho dic, per Sant Joan abastarem tots els temps, enguany per sempre. ...Per sempre com l’incombustible Mick Jagger dels Rolling’s Stones, cantant el seu “ANGIE” que encara tenim present, “But Angie, I still love you baby, Everywhere I look I see your eyes. There ain't a woman that comes close to you Come on, baby, dry your eyes. But Angie, Angie, ain't it good to be alive? Angie, Angie, they can´t say we never tried.” ...sí! Per sempre, ...Aquest “per sempre”que, si es que hi arribam, acabarà el 25 de Juny. Bones festes. |
| < Anterior | Següent > |
|---|
