SANT JOAN :: Festes de Ciutadella de Menorca - Les retines dels nostres ulls ...

Inici

Articles de festa

Les retines dels nostres ulls ...

andreu salord i B.

Les retines dels nostres ulls no aconsegueixen el que les màquines fotogràfiques sí poden fer.
Els nostres dèbils ulls no poden aturar les imatges en el temps, ...ni tan sols ho poden fer “en blanc i negre”, així que ens hem de servir de les fotografies per recordar el que solem oblidar.
El pas del temps resta a l’oblit tot el que no poden retenir les ninetes dels nostres ulls.
La fotografia deu ser simplement açò: atrapar uns pocs instants de la vida i immortalitzar-los.

Així, ens consolam quan agafam un àlbum fotogràfic i hi reparam antigues fotos de Sant Joan, ...ooooh, llavors es com si un petit miracle ens hi transcendís.

Quants records perduts..., quants instants que les fotografies retornen a la nostra dèbil memòria. I quantes fotografies que mai no hem fet; i que deuen ser, segur, les millors , ...però que no existeixen i que tan sols són records que moriran amb noltros.

-Com la foto inexistent d’aquella íntima vetlla d’Es Be, que va ser com exclusiva familiar.

-Com la foto inexistent de la mare besant el fill qui surt de casa el dissabte de Sant Joan, ...com si partís de viatge.

-Com la foto inexistent de la baixada a s’hort des Pla el capvespre de Sant Joan, quan de petits, ben mudats i de sa mà de s’avi, anàvem a veure S’Ensortilla.

-Com la foto inexistent d’aquella “despedida” silenciosa, quasi a les fosques i sense gernació, quan es retiraven els cavallers, cap baix, cap baix.

Enguany tornarem a viure un nou Sant Joan que voldrem omplir amb fotografies, records digitalitzats per a la posteritat. Un Santjoan que serà també ple de instantànies que ningú no immortalitzarà.

Viurem un altre Sant Joan amb milions d’imatges que no podrem abastar. Reviurem el Santjoan fins on els ulls ens deixin. Amb els nostres ulls aquí!
O com diu Lluís LLach, “Els meus ulls aquí”:

“Quan el mar és l’antic amant
que et penetra les roques i amara la teva pell
i en l’amor és brau i en el joc fidel
penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí.

.../...

Quan el temps és l'antic company
que et fa ric en records i pobre en el que vindrà
i amb el vent tan brau i amb la mar fidel
penso que tindré sort si puc tancar els meus ulls aquí.”

< Anterior		Següent >

[Tornar]