Inici 
Notícies Sant Joan 2006 Unes dones amb tradició
Notícies Sant Joan 2006 Unes dones amb tradició | Unes dones amb tradició |
|
|
|
|
Les festes arriben i amb elles un bon grapat d’històries, històries que al cap i a la fi són nostres perqué són de la nostra gent. La familia Piris, molt coneguda a la nostra ciutat perquè durant dècades ha regentat l’impremta d’Es Racó, té com a màxim exponent santjoaner a les seues dones. Unes dones que han anat heredant la passió pels ornaments de les festes. Tot va començar a principis del segle XX, quan els nobles de la ciutat es reunien al desaparescut bar “Ses Pagueres” i prioritzaven la necessitat de donar més color a la festa. Just en aquell moment na Valentina Piris, que esteia al capdavant de l’antiga impremta Massanet , va tenir la brillant idea d’ornamentar el tambor des fabioler amb unes flors de colors. Va ser l’inici d’una tradició que a partir d’aquell moment se va veure lligada a les dones de la familia. Les circumstàncies de l’època emmarcades dins un context de pobresa generalitzada, en especial dins el món del camp, feia gairebé impossible per els pagesos pagar els preus dels ornaments que els cavalls havien de dur a la festa. Na Valentina durant molt anys i sense demanar res a canvi va fer els adorns dels cavallers d’una manera totalment altruïsta, eren molts els pagesos que com a mostra d’agraïment li regalaven les aludes amb les que a ells els obsequiaven. Ja endinsats dins el segle, va ser na Margarita Piris, més coneguda per tothom com na Guideta, qui va heredar la tradició de la seua tia Valentina. En aquell moment la decoració encara era de tipus més manual, les flors del tambor encara es feien amb paper de seda i s’aferraven amb fil de ferro i goma aràbica, enfront al paper japonés més resistent, que ara s’utilitza. Na Guideta vivia amb exaltació les festes i ho començava a preparar perqué tot estàs a punt just passat Setmana Santa. Amb el temps l’economia de tots va anar millorant i el ”hobby” d’ornamentar es va convertir en una manera de guanyar “quatre duros”. Eren molts els cavallers que durant les festes anaven a veure a na Guideta perqué els hi cosís qualsevol tipus de desperfecte que d’imprevist hagués sorgit. Amb el pas dels anys, la producció va anar augmentat i na Guideta sempre va complir amb la seua tasca fins les darreries de la seua vida, van ser tants els estels, els adorns de cua i les flors que va realitzar que només la malaltia li va impedir continuar. Na Guideta va morir, però la seua labor continua amb les dones de la seua familia. Na Maria Piris, fa banderes de Sant Joan, la seua filla na Rosa Herrera,posa el cap i dóna idees; i na Juana Mari, la més jove, segueix amb la tradició de fer flors per tambors. Toni Lliteras / Ultima Hora 12.06.2006 |
| < Anterior | Següent > |
|---|
