Notícies
Sant Joan 2007
115 visites i cinc tocs de dol al llarg de dotze intenses hores | 115 visites i cinc tocs de dol al llarg de dotze intenses hores |
|
|
|
|
El Caixer Pagès de Binicanó va ser el primer protagonista en rebre la visita del be al seu domicili. El recorregut s’allunyà ben poc del centre històric, al qual retornà de seguida. Des de can Loren Coll a Correus i a les cases del comtat de Torre-Saura. Mentre, creixia la impacient espera a la seu del Consell, on la presidenta Joana Barceló i tots els consellers, inclosos els que s’acomiaden, van aprofitar al màxim els escassos cinc minuts que els dedicaren el fabioler i el Caixer Senyor. A la una i mitja, els actors aturaren la seva darrera representació de ‘Foc i Fum’ per tal de cedir tot el protagonisme a la comitiva que, en irrompre al teatre salesià, va rebre un dels millors aplaudiments de la seva vida. Una recompensa quasi tant entusiasta com la que, passades les dues, els oferiren els residents del Geriàtric municipal. El sol picava de valent. La temperatura havia pujat fins els 26 graus i la humitat voltava el 90 per cent. Massa xafogor com per seguir el mateix ritme de quasi deu visites l’hora durant tot el dia. Així que, quan la major part del poble dinava, els caixers aprofitaren per a fer les visites que més els podien reconfortar. A la posada de S’Homo des Be i del seu germà, Caixer Pagès de Migjorn, a la casa familiar de les dues capellanes del bienni i al domicili del fabioler. El retard sobre l’horari previst era ja només d’una hora quan, com marca la tradició, es passà pel carrer de Sant Joan Baptista. Hi mancaven encara cinc llargues hores per cases de propietaris, l’amos i antics caixers senyors. Totes agraïdes i amb el somriure de pam a pam. I amb altres tres tocs de dol per sonar. A les posades de Sa Muntanyeta i Binibò, i a Cas Baró, per la mort de Montserrat, la mare de José Maria de Olivar Ordís. L’hora final va transcórrer d’una casa a l’altra del carrer Santa Rosalia. Des de cal Caixer Fadrí a cal Caixer Casat, última estació d’un esgotador i brillant Diumenge des Be. A les onze i mitja del vespre tingué lloc la darrera Beguda, servida per Sónia Hernández, la dona que custodiarà en endavant la bandera de les festes. El comiat al Caixer Senyor i Sa Capellana va ser només un punt i seguit. La festa sempre torna. Font: Ultima Hora Menorca |
| < Anterior | Següent > |
|---|



