El paradís ja és a Ciutadella. Sant Joan tornà a bategar ahir amb la força i la intensitat del cor que sent les emocions amb la pell de gallina. La que, a les nou del matí, envaí la Plaça de la Catedral plena de gom a gom. Una maregassa embogida en càntics de tota la vida, de la vida ciutadellenca, del tambor i el fabiol que tot ho transforma.

Des de bon matí, eren ja milers les persones que omplien cada racó de la plaça, un espai immens que la gernació estenia també fins a Ses Voltes, el carrer del Roser i Es Born. L’hora s’apropava i cada vegada eren més els grups d’amics i les famílies que feien cames per arribar a temps a l’esclat de festa. Amb el desig de fer-se un lloc gairebé impossible que els permetés veure o, si més no, sentir el màgic primer toc de Sant Joan.

(Adjuntat un video del dia des be) 

A dins de Can Olivar la festa ja era ben començada. Des de poc després de les vuit, la junta de caixers hi era a dintre, gaudint de l’hospitalitat de la casa noble per excel.lència a Ciutadella i dels prolegòmens que es viuen com un ritual intens i impacient. L’ansietat del torero que és a punt de sortir a la plaça.

La bandera de Sant Joan passà de les mans de Bárbara Rosillo a les del seu espòs Luís de Olivar que, pocs segons després, la lliurà al Caixer Fadrí, Joan Fedelich. Amb els flashos de les càmares immortalitzant tots aquests moments, i la imprescindible foto de família de la junta de caixers al costat de s’Homo des Be i el seu descarregador. Tots dos ben frescos i descansats després d’hores de bulla entorn a la vetlla duita a terme a la posada del carrer General Morera. En aquella hora ben deserta. Res a veure amb el que s’estava vivint ja, a un quilòmetre de distància, a la Plaça de la Catedral.

Fins que arribà el moment. El que Sebastià Salort domina ja com ningú en aquest poble. Per dissetè any, guaità pel balcó de la casa i provocà una reacció d’eufòria en la gent. Una alegria multiplicada i quasi desbordant quan, passats uns segons de les nou, bufà magistralment el fabiol i féu la màgia que tant encisa a Ciutadella. Durant la propera setmana, tot serà festa. Res ja no tornarà a ser el mateix.

Quan la Comitiva traspassà la porta de la casa senyorial, milers de persones estiraren els seus braços per tal de tocar l’afortunada llana de l’anyell. Com l’any passat, la consciència col.lectiva va poder més que la malifeta d’uns quants i aconseguí obrir un pas com mai s’ha vist, més que suficient perquè el fabioler, els caixers i S’Homo des Be poguessin arribar amb comoditat fins a la Plaça des Born.

Allà, a l’Ajuntament, ja els estaven esperant el batlle i els regidors de la nova corporació, a més dels 600 convidats al berenar del Bastió des Governador i centenars d’ànimes disposades a fer d’acompanyants fins el Saló Gòtic.

Ja a dalt, els caixers ocuparen el seient reservat als regidors, mentre l’anyell era venerat dolçament pels fillets. La llana, blanca i suau, ressaltava tant que va ser la guia de tot el Diumenge des Be. Allà on s’endevinava la seva presència, hi havia mans enrevoltades com banyes. Petits cors santjoaners pels qui ha estat feta a mida aquesta jornada. Més tranquil·la i menys espectacular, però igual de polida que les dues que encara ens esperen.

El seguici va ser prou nombrós en la primera de les 115 visites programades. Des de l’Ajuntament al pati de Cal Bisbe, on Joan Piris es facé la foto de rigor amb la comitiva i els mateixos personatges que, any rera any, es posen en el punt de mira de les càmeres.

La tercera parada tingué lloc a la posada de l’amo en Jaume de Son Bou Vell, a pocs metres del palau Squella on, minuts més tard, Sebastià Salort sonà el primer dels cinc tocs de dol previstos al llarg del dia.

Les visites s’anaren succeïnt amb puntualitat fins el migdia, quan es be arribà al Cercle Artístic. La sortida oferí una de les imatges més contradictòries de la festa. La comitiva passant per davant la fira, on la música que sonava pels altaveus ensordí el tambor i el fabiol. Per sort, Sant Joan recobrà protagonisme a la Plaça des Pins, on es repetí el toc de dol, aquesta vegada per la mort patida a la posada de Sant Ignasi Nou. El fabiol plorà, com només ho fa la matinada de Sant Joanet. Les llàgrimes acolliren l’emotiva sonada, entre gestos de consol i agraïment.

Font: Ultima Hora Menorca