Actualment són una part de la vetllada, ja que la gent els espera a la sortida. A les nou diuen que surten o inicien la ronda, sense ser mai prou puntuals. Part de l’emoció és esperar el moment que al cap del carrer del Rosari comencen a cantar.

No hi ha un itinerari establert. Depèn de l’ambient, de les ganes de cantar, de com reacciona la gent. «Entram a una casa i hi feim una estona, i la resta que ens acompanya ens espera fora», explica divertit Pons.

L’origen era visitar els festers del centre. Ara també ho fan però sense voler fer nosa ni tapar les actuacions programades a cada rotlo.
Tampoc hi ha una vocatòria oficial. Primer es reuneixen els que assagen amb els instruments -guitarres, dos contrabaixos, fabiols, acordió...- i com que ho fan de cada any, s’hi han afegit fins unes tres-centes persones més.

«L’encant d’açò és que sense fe res la gent s’hi ha enganxat i cada any ens espera». Fins i tot el nom és de procedència popular, arran d’una de les cançons del seu repertori.

I és que aquest és un dels seus èxits. L any 1995, amb la col·locació, i polèmica popular, de la rotonda del cavall, van fer una lletra que era la veu popular cantada amb una música ja coneguda.

De manera divertida feien una crítica sense malícia, però «sense inventar-se res». I aquesta naturalitat és el que tots acceptaven.
«És la gent del carrer els qui dónen la força» i com que no cerquen cap perfecció tècnica tot aquell que li agradi cantar i fer bona bulla té un lloc a la colla. Que sol ser fins a les tres de la matinada.

Ahir vespre, per suposat, els Frú-Frús, fidels a la seva cita, van tornar a sortir de festers. L’expectació, com sempre, era màxima per iniciar el recorregut. Enguany, amb una camiseta amb la nova cançó impresa i amb la inscripció de ‘lissensia para cantar’, van entonar ‘Ses corrandes des Fru-Frús 007’.

Font:  Ultima Hora Menorca