Són moments de gatzara i alegria, per a retrobar-se amb els amics i preparar les hores més intenses i esperades. Les que marquen l’any cronològic i vital de tot ciutadellenc.

Mai s’havien viscut tants festers junts. D’ençà que es reintroduí aquest acte tradicional, fa devers vint anys, Ciutadella no demostrava tant d’entusiasme en la nit que marca el pòrtic de Sant Joan. La il.lusió ciutadana captivà fins i tot el mateix Ajuntament, que va comptabilitzar un trenta-tresè fester inexistent davant el domicili particular del fabioler Sebastià Salort que, en realitat, no era més que el preceptiu permís que aquest havia demanat per tal de tancar el carrer i poder netejar les someretes que treurà al llarg d’aquestes dues properes jornades a la qualcada.

Enguany hi va haver festers fins i tot a tres urbanitzacions del municipi -Cala Blanca, Sa Caleta i Calespiques- i als voltants de la pista multifuncional del sector B-8, una de les zones urbanes que més ha crescut aquests darrers anys.

Allà no van veure passar els Fru-Frús, que sí van ser presents a bona part dels foguerons oberts al centre històric. Guitarres, acordió i panderetes en mà, els improvitzats cantaires van tornar a transmetre la visió més crítica i àcida sobre el passat i el present govern municipal. «Esperam que ara es comportin, i es conformin amb es sou», anaven cantant, tot recordant als ja ex regidors, a qui va anar dedicada la cançó festiva de l’any passat. «Diuen ses males llengos, tirant més llenya al fester, que amb sa cançó de ses garroves, vam matar un garrover», recitaven.

Menys irònics, també van entonar els seus càntics alguns dels membres de l’Agrupació Musical que, de la mà del seu director, Joan Mesquida, s’han encaperrutat darrerament en fer-los la competència. I, com ells, altra trentena de grups. Des dels Inventari, asidus ja de la Plaça de Ses Palmeres, fins als veterans Samurada, Sa Rosa des Vents, els Agrofunk -que van estrenar el fester del Fussion Café del Passeig Marítim- i els Arrels de Sant Joan, que es deixaren caure per Calós, al costat de les exquisides paelles que van atreure centenars d’arremolinades persones.

Al bar Can Ruz del Camí de Maó tampoc no hi van mancar la paella ni la música autòctona. Les cançons menorquines de n’Esteve i l’actuació d’un singular violinista rús acompanyat d’una ballarina. Tot un montatge dels germans Manolo i Pepe. Al bell mig, la traca habitual. Focs d’artifici per a donar llum de múltiples colors a la nit fosca i estrellada. Espectacle de festa amb grans dosis pirotècniques. Pura i simple munició santjoanera.

Font: Ultima Hora Menorca