Diumenge arribava passades les dotze del vespre a la seva posada, després de 17 hores de portar el be al damunt i fer 115 visites. Ahir, a les set i mitja ja s’aixecava per fer feina al lloc de Binigarba. Tocava munyir i formatjar fins poc després de la una del migdia.

En Joan Ramon Bosch, l’Homo des Be d’enguany, assegurava ahir no estar cansat. «M’ha costat aixecar-me, però no perquè estés cansat, sinó perquè havia perdut hores de son en relació a dies normals», explica.

Per molt que des de fora la feina de l’Homo des Be cansi només en imaginar-la, en Joan confessa que no està cansat. «El més dur va ser la calor, sobretot a les hores del migdia, però després el sol es va tapar i va ser més fàcil», comenta.

Amb sol o sense, va visitar 115 cases vestit amb pell de be i descalç. «Quan vaig arribar a ca meva tenia els peus negres, però després de la dutxa van tornar a reviscolar. No tenc cap pelada, encara que avui [per ahir] encara me’ls sent un poc», diu. Per suportar el mal dels peus, el pes del be (uns 30 quilos) i la calor, no hi ha altre secret que l’entorn. «Amb l’ànim de la gent és bo de dur, t’encomanen la il·lusió els amics, els familiars i totes les persones», recorda. Beure molta aigua i poder descarregar el be a cadascuna de les visites ajuda també a fer més suportable el recorregut.

De les 115 visites recorda les cares dels fillets, però també la dels no tan petits quan veien entrar la comitiva. Un comentari general a aquestes cases i també pel carrer: el be d’enguany era més blanc que altres vegades. «És cert, tothom ho deia. Es veu que la feina de madona de fer-lo net ha estat molt bona», fa broma.

En Joan entrava el diumenge a la posada acompanyat per centenars de persones. Quan sortia al boínder, el públic embogia i li agraïa l’esforç. Un esforç que, no ho dubta, tornaria a repetir.

Font: Ultima Hora Menorca