“Tot ha vingut perquè els meus fills m’han donat l’empenta perquè m’acabàs de decidir”. Tanmateix, en Diego diu que, des que ho deixà, cada any li venia el ‘cuc’ per tornar a qualcar. Ara, tot ha rodat bé, els fills m’han animat i també perquè me trob bé de salut”. Les darreres vegades que va qualcar amb sella (vol dir a cavall), “van ser els anys 83-84 quan vaig preparar el cavall de sa capellana, que va ser en Berto Vidal”. Havia qualcat a pèl (vol dir altre bestiar, ases, matxos..) “hi des que em vaig jubilar, ara fa 12 anys, res de res”. En Diego Bosch sortirà el matí de Sant Joan, i serà el segon cavaller més vell. Anirà davant en Xec Galmés. És germà d’en Toni de S’Albufera (o de Son Àngel com també se’l coneix), un dels bons ensortilladors al Pla. També té un altre germà, en Tóbal, que també qualcarà. A més, surten dos nebots.

Són molts anys sense prendre part en la festa, 33 anys que no veu Sant Joan de dalt un cavall. “Me diuen que ho notaré molt, que ho veuré tot molt canviat”. De fet en Diego de Son Àngel té clara un cosa: “Quan jo qualcava era el Sant Joan dels cavalls. Els cavallers podíem moure bé l’animal i fer més coses. Ara és el Sant Joan de la gent”.

Amb alegria, satisfet i amb molta il·lusió, en Diego detalla fets que té molt clars encara ara. “Al caragol des Born, els cavallers hem de dur sempre el capell posat, durant tot el caragol... entre altre moltes coses”. I és que en Diego Bosch, tot i els seus anys sense sortir, duu la festa al cor i a la sang, i encara sap molt bé el que és Sant Joan per als pagesos. En ve d’una llarga tradició, “els avis i besavis ja eren cavallers”, ens conta orgullós un pagès jubilat, que tornarà a ser cavaller de Sant Joan”.

En Diego Bosch, per tant, recupera l’alegria de tornar a ser protagonista de Sant Joan, perquè creu encara que la festa és dels cavalls i cavallers. 

Font: Diari Menorca