Ja és un tòpic, de cada any ve més gent de fora. Però és cert que de cada any hi ha més gent que prova i s’enganxa a les Festes de Sant Joan. Per açò deixen el que fan i es preparen per passar els tres o quatre dies a Ciutadella.

El denominador comú és una forta estimació per Menorca. Tots la conèixen, hi tenen casa, hi passen els estius i a més hi tenen bons amics. Açò, diuen, és el més important. «La gent que ens ho fa viure».

Jaume Pérez (56 anys) empresari d’Arts Gràfiques de Cabrera de Mar. Els seus avis passaven estius a Ciutadella i ha sabut transmetre l’estimació pels carrers estrets i l’olor de pastisset a la seva dona Amèlia. Des de fa sis anys passen Sant Joan a Ciutadella. De fet la seva filla Mireia al febrer comença a preparar passatges. Han descobert una cultura antiga i de tradicions que l’emociona per la seva solemnitat. Dels animals destaquen «com entren a les cases, és difícil d’explicar, inesperat i fantàstic. Cosa a part és la gent que s’exedeix en el beure i no entén el que passa ni disfruta de la seva bellesa».

Aquest aspecte humà i emocional també el destaca Cristina Batllori (Barcelona, 1952), pintora de forta relació amb Menorca. Des de fa 10 anys passa el Sant Joan a Ciutadella. El millor és «com ho viu la gent, Sant Joan és la gent que tot l’any l’espera». I ella l’imita. Obra la seva casa del carrer de S’Arc i amb el seu marit i amics segueix tots els actes que pot. Començant a pentinar el cavall.

Per Víctor Galiano, informàtic de Camprodon de 32 anys, casat amb una ciutadellenca no en falla cap. Primer per força, però després per vocació, el Sant Joan forma part de la seva vida. El contacte amb la gent li ha despertat sentiment festiu, però destaca que l’evolució cap a la massificació inevitable li ha tret cert encant. Segons on «ja no t’aixequen tan ràpid quan caus».

Fa 20 anys que passa els estius a Menorca, Javier Escudero, llibreter de Bilbao i amb 60 anys, en fa cinc que sense família hi passa el Sant Joan. L’estiraven les històries dels amics de Ciutadella, els reportatges... però la realitat és més sorprenent. L’ambient del Primer toc fa còssigues, li agrada Sant Joan de Missa i Santa Clara, l’espectacle de com els cavalls entren a les cases. I el transfons feudal. El primer dia ho segueix tot, però el segon, «massa gin», és més suau.

Font: Ultima Hora Menorca 13/06/2007