Engatats de festa, cavalls i santjoaners es citaren a les sis del capvespre a la Plaça des Born per a viure el moment possiblement més intens i concorregut de Sant Joan. Quan la tensió es desferma i la màgia festiva fa seus tots els cors de la gent. Quan el miratge es converteix en realitat i el paradís sembla haver baixat per un moments a la terra.
En pocs minuts, la qualcada passà de la lenta desfilada davant els residents del Geriàtric municipal a la trepidant espectacularitat del primer caragol.
Plena a vessar, com un camp de futbol a una final, la plaça esperava impacient l’arribada dels cavallers. Així que sonà el tambor i el fabiol i, darrera seu, es sentiren els olés continuats pels bots dels 113 cavalls. Tots passejant damunt l’estora d’arena i entre el nuvolat de pols que cobria, com un vel invisible, el centre històric de l’antiga ciutat senyorial.
Entrà el fabioler i, tot seguit, la resta de la comitiva. Camisetes de tot tipus i colors es mesclaven amb el negre de caixers, cavallers i cavalls, que botaven com un sol. Encisats per la màgia del caragol i la calor sufocant. La suor regalimava i l’estretor fonia els cossos, fregant la pell de l’un amb la de l’altre, fent de tots els cossos un únic cos.
Així que, al fons del Carrer Major des Born s’endevinà la figura del Caixer Senyor. En veure-lo preparat, la gernació obrí un ample passadís, fruit de la conscienciació col.lectiva dels Amics de Sant Joan. I José María de Sintas, guindola en mà, féu la seva entrada triomfal a la plaça. Una carrera neta, de 80 metres al galop, frenada de cop a pocs metres de la tarima dels músics per a fer botar el seu cavall. L’instant previ a l’apoteosi. El jaleo i les tres voltes més admirades i desitjades per tot santjoaner. Braços alçats, sostenint les potes dels cavalls, i un tatatero-tatum gloriós. Etern.
Una hora de crineres al vent i esvalot col.lectiu. Un ball d’arronsades i pols compartit per més de vint mil persones, sota un sol esplendorós i temperatures properes als 30 graus. Gargamelles assedegades bevent glops de festa. Tants com bots de cavall i gins amb llimonada. Tants com ànimes santjoaneres fent-se presents a cada racó de la plaça. La màxima expressió de la paraula festa.
Els balcons dels palaus senyorials que miren as Born també eren plens, com la plaça. De nobles encorbatats i senyores perfumades, l’antítesi de l’instint primitiu que dominava als de baix i que, com un imà, atreia a tots els espectadors. Fins i tot als que, tranquilament, gaudien de la simfonia festiva a través del seu televisor.
Però els olés i el jaleo ressonaven més enllà de Ciutadella. Entre els estudiants que s’ho han perdut per un examen. I entre els absents que, com un miratge, encara creim veure fent botar als cavalls. Com si mai s’haguessin anat. Com si Sant Joan es retornàs per uns dies tot allò que hem perdut la resta de la vida. Publicat a Ultima Hora Menorca |
Notícies 
