Joan Mesquida Coll. És qui ha elaborat els esperons del Caixer Casat. Tot i que sempre ha fet de mecànic, amb la jubilació s’ha pogut dedicar a la seva afecció, els cavalls.
Siscu Faner és el Caixer Casat del bienni 2008-2009 que viurà per primera vegada un emotiu Sant Joan portes endins

El  Caixer Casat d’aquest bienni, Siscu Faner Salord, explica que «com tothom, sempre penses que t’agradaria ser un caixer», però que no s’esperava ser l’escollit «és una ametlla que cau per sa punta.»
Representant de l’estament menestral en el ram de muntador de mobles,  i encarregat amb la seva família de custodiar la bandera, aquest ciutadellenc de 37 anys, casat amb Margaret Mercadal Pons i pare del petit Francesc d’un any, espera l’arribada del dia gran, espectant, nerviós per dins, i sense saber el que li passarà, ja que «sempre ho he viscut de portes enfora, i ara em toca de portes endins».

_Com va ser que es convertí en Caixer Casat?
_Va ser una elecció del Caixer Senyor. Jo sabia que era molt difícil, que n’hi havia molts abans, però li vaig enviar una carta i aquí estic. M’ho va comunicar el cinc de juliol, i el primer va ser  assimilar-ho. Després dir-ho a la família, que ho va rebre amb molta il•lusió.     
_I les crítiques, com s’assimilen?
_Sí, n’hi ha hagut, i s’han d’escoltar però amb moderació. Si s’hagués de filar tan prim el Sant Joan seria molt diferent, per exemple no hi hauria música.
   _Com espera que sigui aquest primer Sant Joan?
_Segons diuen estaré en un ennuvolat fins que hagi passat el Caragol des Born. Però jo esper davallar ben prest per començar a fer molta festa amb tothom.     
_Quin és el moment més esperat?
_Crec que la cosa més polida serà la primera sortida des de la cotxeria des conco Tiago, rodejat de tota la família i els amics, de l’àvia Maria que té 95 anys.
_El Caragol de Santa Clara també serà emotiu, ja que viu al carrer de Sant Jaume.
_Sí, sobretot el matí que a casa hi haurà tots els nebots. Cada any llevam els mobles i posam tarima per a fer entra, i tenim un espai especial pels fillets. Ho esper amb ganes.
_Què li ha aportat aquesta experiència ?
_El millor és el que estic vivint ara. Els preparatius on tothom s’ha volcat per col•laborar. A més el contacte amb José Ma de Sintas, que ha cohesionat la Junta de Caixers i ens transmet les ganes de fer festa.
_Quina és la seva relació amb el món del cavall ?
_Bé, tradició familiar no en tenc. A través del meu cunyat, en José de Sa Marjal Vella, que fa uns 20 anys que surt a la qualcada, he viscut un altre Sant Joan ajudant a fer net l’estable i a tenir-ho tot a punt. Ara tenim un poltre de tres anys que començam a ensenyar.
_Com s’entrena? Per allò de la resistència.
_Durant tot l’hivern m’he entrenat amb Joan Bagur anant a córrer de bon matí. I tres dies per setmana amb el cavall a Son Martorellet amb Enric Barber.  
_Té bona relació amb els cavalls?
_Sí, cada un és diferent. En trauré quatre, tres de raça menorquina, i un espanyol que el meu cosí Guillem Marquès em va oferir. Enguany li han mostrat el bot i sortirà el dematí.


Juanita Benejam Piris. Més coneguda com s’àvia de Son Usina. Ha dedicat els mesos d’hivern a brodar la buldrafa aprofitant la llum del sol. Sols vol a canvi  un bot del caixer quan passi per ca seva.

Miquel Taltavull. És l’autor del fuet dels caixers Capellana, Casat i Fadrí . La seva mestria com a guarnicioner fa que també s’encarregui d’alguns adobs de pell pel Caixer Senyor.

Toni Fuguet. És qui proporciona el suport per poder penjar la bandera a cas Caixer Casat. I és que els elements logístics sóm més importants del que sembla.
Siscu Faner, en el seu punt de feina, espera amb espectant calma l’arribada del dia en què sortirà de casa seva. «Les crítiques s’ecolten amb moderació sinó Sant Joan seria molt diferent»

Amics i familiars participen amb el Caixer Casat aportant el que millor saben fer
Margaret, Margarita i Gadita.  La família del Caixer Casat, la seva esposa i sogra, treballen elaborant tradicionalment els pastissets, panets i el que calgui per a la Beguda del Dia des Be.
Tomeu Pons i Tolo Carles. La complexitat de l’espasí fa que hi col•laborin diverses mans. El puny entronxat de llenya de Pons, els aplics de plata del seu íntim amic Carles i el full de Dènix.

Publicat a Ultima Hora Menorca