Amb la seva arribada de cop esclatà l’ambient, i es va començar a llençar el julivert per arreu. No va faltar la clàssica entrada al Molí per esparcir l’apreciada herba aromàtica per dins el bar.
A l’esclat de la festa, no hi va faltar n’Esteve, que fabiol en mà no aturava d’interpretar una versió santjoanera del Chiki-Chiki, que els presents no paraven de cantar, després de que n’Esteve els repartís la lletra creada per ell mateix.
Aquesta tradició de l’amo de julivert es remunta a fa varis anys, més de deu, quan un grup d’amics que ballava el sol de bon matí, va veure aparèixer un home damunt un ciclomotor que venia del seu hortal i anava carregat de julivert. Hi va haver broma, i bulla, i pel que sembla a l’amo li va agradar. El següent any, va tornar a passar el mateix, i a poc a poc, va correr la veu, i avui dia ja són molts els que s’aixaquen de bon matí el dissabte de Sant Joan per disfrutar d’aquest moment.
I ja veus per on ha acabat sent una tradició més de les festes. I és que Sant Joan, al contrari dels que pensen molts, és molts més que el protocol, és una festa viva, que cambia i evoluciona any rere any.

Publicat a Ultima Hora Menorca