Va ser llavors quan tota la gent que quedà a poble va formar part de forma directa de la festa i es va convertir en la principal protagonista.
Des que van volar les primeres avellanes, a poc a poc es va anar afegint gent, molts d’ells arribats d’altres pobles de Menorca amb els trajectes que el Jaleo bus anava fent regularment a partir de les quatre del capvespre.
Els sacs, de 22 quilos cadascún, es venien a 12 euros i les bosses, més petites, a 3 euros. En total es van tirar més de 6.000 quilos que es van anar acumulant al carrer com si fos una estona marró que feia patinar als que volien caminar ràpid.
Joves i adults es posaven al mateix nivell que els fillets i jugaven a tirar avellanes com si tinguéssin uns anys menys. De tirades, n’hi va haver de tot color. Tant les amoroses de les avellanes que just acaricien el qui rep com les que volaven amb més força i feien córrer als qui no es volien endur un bon cop blau.

Publicat a Ultima Hora Menorca