El jove Siscu Pérez participarà per primera vegada a la qualcada, un desig inculcat pel seu avi, el cavaller Siscu Galmés

El cavaller de més edat que surt el matí de Sant Joan és Siscu Galmés Pons, de 79 anys. Sempre ha estat l’amo de llocs petits, explica. El darrer La Bonanova, «abandonat» diu objectivament. Casat amb Margarita Salord, pare de cinc filles i un fill, assegura que «l´únic vici ha estat el cavall». 

Va començar a sortir a la qualcada de Sant Joan quan tenia 14 anys, i llevat els deu que no va poder participar per raons de salut, actualment en fa 13 que surt cada any el matí de Sant Joan. «I sortiré fins que pugui, perquè els anys que no podia m’agafava cosa».
Al seu costat Sisco Pérez Galmés, de 18 anys, és el nét major. Enguany sortirà per primera vegada a la qualcada, també al matí, i «si tot va bé potser el capvespre».  «Fa estona que ho té al cap», explica la seva mare. I és que l’estimació pel camp i el cavall li ve directament de l’avi. Des de l’estiu passat treballa al lloc de Torreaubet, alternant amb la formació a La Granja de Maó. I és que està dedicit a arribar a fer de pagès, és el que li agrada.
Ambós són part de la festa. Un és l’experiència i una vivència que ha vist com tot i  els protocols tot s’ha anat transformant. L’altra és la renovació i aprendre tot allò que es va perdent (com es saluda, quan s’ha de fer, respectar el torn...). El canvi més gran «són tants de cavalls, jo he sortit amb vint», diu Galmés. Ara és qui es troba al costat del Caixer Senyor pels matins, tot i que açò faci anar més lenta la comitiva. Recorda que el primer any que va sortir van «esperar un quart d’hora als cavallitos que es posés el sol tornant de Sant Joan de Missa». I s’emociona recordant el «fins l’any que ve» a cal Caixer Senyor. Moltes coses han canviat, però el que el nét sap i de més, és que s’ha de comportar, comandar el cavall, i anar alerta. «Al carrer Sant Jeroni necessitarà tota l’amplada per girar» i no s’ha de fer mal a ningú.
Acostumat a viure la festa des de terra el moment que espera amb més ganes és el Pla. Mentre que per l’avi el seu preferit és el caragol de Ses Voltes. «A la plaça des Be el cavall s’anima per la quantitat de gent, i sense descontrolar-se fa molta bulla, i jo amb ell».
Tot i que sortiran el mateix dia no podrà tenir un ull sobre el nét, «dur un cavall que té un poc de geni, però es salvarà», diu convençut. I és que amb un exemple com aquest de segur que serà tot un senyor.

Galmés és el cavaller de més edat que sur el matí al costat del Caixer Senyor
Avi i nét. Dues generacions distants que comparteixen una mateixa passió. El primer per l’emoció que té de l’experiència, el més jove, per allò que li depara la incertesa, però atent a l’exemple de qui li ha transmès el gust pel camp, pel cavall i per Sant Joan. 

Publicat a Ultima Hora Menorca