Molts dels assistents, congregats tant pel vessant festiu com pel religiós de la missa, van veure satisfetes les seves expectatives en un ofici marcadament inusual. Trompetes, ritme de ‘Jaleo’, l’ensenya de Sant Joan davant l’altar o constants referències a la festa van marcar els 60 minuts que va durar la cerminònia. «Sant Joan es celebra com viuen els ciutadellencs, amb goig», va afirmar Vilallonga. «Les festes permeten recuperar l’autenticitat de les nostres tradicions, ser noltros», va afegir el rector.
Amb tot, els més homenatjats fóren, com no podia ser d’altra manera, els cavallers. El centenar de genets van vèncer el cansament i la calor que els assetjava i van escoltar atents els cants i sermons. Tot i això, algun dels caixers no va poder reprimir la fatiga i va quedar adormit en ple acte, sense cap ànim de mancar el respecte.
Mentre, els oficiants no escatimaven elogis a la Qualcada. «Cal recordar a na Laura, filla del Caixer Pagès i na Carme, al·lota del caixer fadrí», va recordar Vilallonga, destacant que la primera va patir ahir una operació d’ apendicitis, mentre la segona roman ingressada a l’hospital mallorquí de Son Dureta.
També hi hagué uns emotius moments de record per als genets difunts, com enRafael Óleo o Biel Cabré. «Des del cel cavalgaran avui amb vosaltres», recità una al·lota joveníssima, fent entendrir a més d’un feligrès. No va ser l’únic record. Diversos passatges de la vida de Sant Joan Baptista van ser recordats, confirmant la necessitat de no oblidar el vessant religiós de la festivitat.
En darrer lloc, a l’event va intervenir el Bisbe de Menorca, Joan Piris, que va llançar un missatge optimista sobre el futur de la diòcesi. «Això sí, per aquest any demano només un seminarista nou, que ho escoltin els joves cavallers», s’adreçà Piris a les darreres banques, provocant riures nerviosos i més d’un moviment d’innocent inquietud.

Publicat a Ultima Hora Menorca