La proximitat de les festes de Sant Joan fa que les mirades es tornin a posar al carrer de Sant Jeroni de Ciutadella, a la casa de la família Sintas Zaforteza, on José Mª de Sintas Zaforteza (Palma, 1972), caixer senyor del bienni 2008-2009, i la seva família participen amb ganes de tots els preparatius. Des dels més protocol·laris com la vestimenta i l’adequació de l’espai; els entrenaments físic; el contacte amb els mitjans de comunicació; fins els més entranyables, com són els 300 saquets de puros per a les begudes, o els més personals com els escrits de les intervencions a la Convidada i a Santa Clara. Una feina de gestió on l’esposa del caixer, Carme Mesquida, hi té un paper rellevant.

_Ha passat un any. Com es viuen aquests preparatius?

_Amb les mateixes ganes. L’any passat hi havia una feina de condicionament i obres a la casa que enguany no hi són. De manera que hem començat més tard els preparatius. Amb una mescla estranya de sensacions. Es prepara igual, però sé que el 24 vespre tot s‘acaba.

  _Quina vivència té del passat Sant Joan?

_El primer any no es poden captar els diferents moments. Els records són flashos i el temps recordat no és real. Són imatges polides unes, complicades altres. Es cometen errors. M’agradaria que fos un trienni. Enguany per passar-ho bé gràcies a l’experiència, i el tercer per dir adéu a tothom.

   _Quin es el moment que recorda especialment?

_L’entrada as Born, sobretot l’espera, es fa ver eterna. Veia com la gent feia passadís, gràcies als ‘Amics’ per a partir de Cas Comte era un mar. Fins que vaig decidir arrencar, sentia les veus i els cops que rebia als genolls, fins que vaig sentir la música. És un moment bestial, de molta força, que fins a la segona volta no s’acaba d’assimilar. Molt impactant. Certament Es Born marca molt, i si no surt com vols, hi penses tot el dia.

   _I un moment emocionant?

_No puc triar sols una cosa de Sant Joan, però va ser molt polit el diàleg a Santa Clara amb la mare abadessa. Va ser un moment pel record, que vam escriure amb na Carmen, i em vaig emocionar de ver. Esper aquest moment enguany.

   _Quin paper té la seva esposa en els preparatius?

_És molt important, ja que a més del dia a dia familiar, duu la meva agenda, l’organització de la casa, la roba, les invitacions, els escrits...

   _Ha fet amics al bienni?

_Hem aconseguit una junta de caixers real. Des del principi ens hem reunit mensualment amb les famílies, i s’ha creat un enteniment molt polit. Així com amb els membres de Sa Creueta, un plaer.

   _I amb la junta tècnica la relació és més complicada?

_És diferent. És una junta que es reuneix sols dues vegades l’any, mentre que fan falta reunions periòdiques, que donin idèes i ganes de fer feina. La veritat és que no crec amb els membres vitalicis, que qüestionen si les juntes de Sant Joan són correctes.

_Creu que és poc efectiva? Eren més eficaços els Amics de Sant Joan?

_És cert que els Amics de Sant Joan van fer una gran feina que es va palpar durant les festes. De fet, tot i que s’han dissolt, hi seran amb el mateix esperit, ja que som els de Ciutadella els que hem de cuidar pel bé de la nostra festa.

_D’aquí les mesures que s’han aprovat des de l’Ajuntament?

_Estic molt d’acord amb aquestes mesures, tot i que poden ser impopulars comercialment. Crec molt encertat el fet d’eliminar els altaveus dels bars, així com llevar les barres de bar de 10 metres, o les que tallen el pas. Me molesta un poc aquestes queixes ja que semblen insolidàries.

_I més proper al Caixer Senyor, què corregiria?

_Milloraria el Diumenge des Be, que no vam arribar a temps a Foc i Fum. És una qüestió d’horari que entre tots s’ha de controlar, mentre que fabioler ens guia.

    _El control horari és part de la seva feina?

_El fabioler és el notificador que avisa de l’arribada de la colcada. Ell demana permís, tot i que vegades sembla que decideix el moment i el recorregut, quan és el caixer senyor qui té aquesta potestat.

   _El dia de Sant Joan es va fer llarg perquè...

_Entre altres coses perquè hi va haver dues hores entre que van anar a cercar sa bandera i van passar a cercar el caixer senyor. Enguany s’ha d’evitar.

   _Per enguany?

_Mantenir la tercera volta a Santa Clara pel matí, sempre pensant en els fillets i la gent gran, en el seu moment de Sant Joan. Mentre que la quarta volta a la nit no la veig necessària, primer perquè ja és buit i després perquè hi ha cavalls tot el dia.

_Afegir i posar podria ser un tema de protocol en el què vostè mateix hi ha fet feina?

_Sí, vam estar uns quatre anys recopilant i sistematitzant un reglament. Però no s’ha acceptat la seva publicació. També serviria per definir cada càrrec i les seves competències, per aconseguir una coordinació més efectiva.

     _També hi havia un projecte sobre una Fundació de Sant Joan, què en pensa?

_Seria una forma de mirar el futur. És una festa que toca tots el àmbits: tradició, cultura, societat, història... Seria una manera de tenir informació de com es desenvolupa cada Sant Joan, de crear un fons documental que serviria per a cada caixer senyor, o bé pels mitjans de comunicació. Per exemple gestionant els drets d’imatge de moments, tot i que festius, també privats. A més hi ha que pensar que a la llarga no hi haurà tanta casa de caixer senyor i açò pot crear certs problemes des d’on sortir.

    _A partir d’ara com viurà Sant Joan?

_Com abans. Sóc afortunat de viure la festa tant de carrer, amb el germà com a protagonista, jo mateix; i també amb la meva família i fills, que tindran un record que els pot durar sempre, i esper algun dia poder veure al meu fill Pepe.

Font: ULTIMA HORA MENORCA