No havia xerrat mai encara d’un dels cavallers importants i alhora mítics de la festa de ponent, un protagonista que sense la seva figura, sens fa complicat entendre el perquè de molts fets i motius que envolten una festa tan emblemàtica com estimada, acurada fins el darrer detall. Es més, per si fos poc, el nostre protagonista al qual li agraïm la seva amabilitat i disponibilitat, és el que tanca la llarga filera de caixers i cavallers, parlem del Caixer Capellà, parlem amb en Gerard, Sa Capellana de l’actual bienni que enguany acabarà, parlem amb el rector de La Catedral.

Rector de La Catedral i de Sant
Francesc
En Gerard Villalonga Hellín (Maó, 1958), exerceix des de fa quatre anys, com a rector de La Catedral i de la parròquia de Sant Francesc de Ciutadella. Per ell, enguany serà el segon any que com a Caixer Capellà, representarà a l’església dins el paper que li pertoca com a membre de la Junta de Caixers, un dels protagonistes principals de la qualcada.
Maonès de naixement, és el tercer de quatre germans, fill de pare mercadelenc i mare murciana. Home d’estudis, es llicencià primer com a mestre d’escola, feina que ha desenvolupat a centres educatius com Cormar i Antoni Juan a Maó o en el Pere Casasnovas de Ciutadella, avui  en Gerard està en situació d’excedència.
Als 29 anys i en concret el 1987, fou ordenat prevere a La Catedral Basílica de Menorca, per desplaçar-se quasi immediatament a Roma (1990-93),  on es llicenciaria en dret canònic. En l’actualitat, és el Vicari Judicial del Bisbat de l’illa.
La seva tasca pastoral va començar a la parròquia de La Mare de Déu del Roser de Es Castell, on hi ha viscut per un període de dotze anys, fet que com a rector, va sortir de Capellana en aquell poble durant cinc anys. Com ja hem dit abans, el 2004, seria destinat a la parròquia del Roser de Ciutadella (La Catedral), poble en que es sent plenament identificat.

En Gerard, Sa Capellana
Home de caràcter obert i afable, sempre dona qui va, l’any passat va sortir per primera vegada com a Caixer Capellà del present bienni, càrrec que porta molt orgullós pel que representa a Ciutadella. Quan li demanem que en poques paraules intenti explicar-nos com va viure una experiència d’aquesta índole, ens diu: «fou una experiència inoblidable en tots els aspectes. A Ciutadella ser el Caixer Capellà de les festes, és ser Capellana tot l’any, perquè la gent t’ho diu, ho recorda, et reconeix».
L’any passat com a primera experiència santjoanera a dalt un cavall enmig de la festa, de caragols i passades, de tot un poble, la família vinguda de Maó, els amics, molts d’ells capellans que van estudiar amb en Gerard, el primer que li van dir, «volem repetir, mai ens pensaríem viure un Sant Joan com aquest...», està clar, la festa que uneix el camp i el poble, és difícil trobar-la enlloc i molt més, explicar-la, en tot cas, es te que viure en primer terme, sigui a dalt un cavall o a baix, però estar-hi present.
Ens recorda anecdòticament quan la gent de fora que ve a passar les festes, en algunes ocasions li van demanar si era un capellà de veritat, la seva resposta no podia ser d’altra manera: «tot lo de Sant Joan és autèntic...».
En Gerard ens explica de manera clara i oberta, tots i cada un dels moments que l’any passat va viure com a Capellana: «en hi ha tants que es difícil destriar, però puc dir els actes religiosos com les ‘Vespres’ a l’ermita de Sant Joan i la Missa de Caixers a la Catedral, l’Entrada al Caragol des  Born, la Beguda o el Darrer Toc de Fabiol», «són moments importants tot i que cada minut, cada moment, són únics».
«...La gent de Ciutadella és transparent, autentica, que viu a fons amb una personalitat molt marcada les seves arrels...» destaca de manera especial  el Diumenge des Be, tot i les hores que passen visitant les posades i els palaus és un diumenge molt especial, preciós, «...la gent es bolca de ple amb tu, amb la junta, amb l’home des Be...». està clar, és la primera de les sortides, el contacte directe a peu amb el poble, amb la gent que obre les portes de casa seva de bat a bat, i és que com Sant Joan no en hi ha cap.
El Caixer Capellà del bienni de 2009, és un home molt proper amb tothom, sobretot a les parròquies on el trobem. Un home d’església que demana a Joan el Baptista, «que com a precursor, ens ajudi a obrir camins per seguir a Jesús i puguem ser testimonis del que som...».
Com podem imaginar, ser La Capellana de Sant Joan, implica entregar-se de ple amb la festa, amb tot el protocol que envolta, amb el que representa, per tant en Gerard es sent molt agraït per l’ajuda de moltes persones que ha rebut sense demanar-ho. En l’organització de la beguda, del vestit de caixer, els molts regals que va rebre com el fuet, la guindola i per suposat, l’ajuda inestimable com marca el protocol dels «ajudants» com ho diu ell, coneguts per els ‘criats’, en Pedro, en Sauri i en Juanjo. D’en Joan Tutzó o d’en Xisco de Binisabani en les hores d’entrenament a cavall.  
Potser ara sigui hora de tancar aquest breu treball sobre un dels homes que com a cavaller i caixer, tanquen la qualcada. Són tants els detalls que va anar perfilant al llarg de l’entrevista, que potser ens deixem alguna cosa. De fet sobre Sant Joan podríem escriure hores i més hores. En Gerard ens fa especial menció de la relació que al llarg del bienni ha tingut amb els membres de la Junta de Caixers, una junta unida que ha florit en una gran amistat, una estima que mai oblidarà i que la sent com de la família.
Com a darreres paraules, desitja que tot vagi bé i que la gent gaudeixi d’un nou Sant Joan ple d’alegria i amistat.
Pels carrers ja fa dies que es senten fabiols i tambors. De banderes que pengen per balcons i finestres. De lluïssor de festa enmig del carrer. De «replecs», d’olor de calç de parets emblanquinades. De pellofes d’avellana. De camps segats i calor d’estiu.
Sant Joan és tot un ventall de connexions entre el poble i la seva festa, vet aquí que el compte enrera ha començat, d’aquí a quatre dies, Ciutadella obrirà portes i finestres a la festa, a la història, a un any més per dir: si, si, si, Sant Joan es viu així.

...La gent de Ciutadella és transparent, autentica, que viu a fons amb una personalitat molt marcada a les seves arrels...

Font: ULTIMA HORA MENORCA