Inici 
Notícies Sant Joan 2009 Més de 30 anys de julivert
Notícies Sant Joan 2009 Més de 30 anys de julivert
 |
| Més de 30 anys de julivert |
|
|
|
|
Sebastià Moll, conegut a Ciutadella com ‘L’amo del julivert’, rega ja cada dia aquesta planta que durà el matí del dissabte de Sant Joan La primera vegada que va passar per allà devora Calós es va trobar un policia municipal i li va dir a n’en Sebastià que no passés per què li prendrien tot, al que ell va exclamar que no. El policia li va aconsellar que no passés per allà per la gentada que hi havia però en Sebastià enfilà cap a dins i li van prendre tota la verdura que duia i en arribar a casa ell venga riure i riure i em va explicar el que li havia succeït». Així explica la seva dona com va començar la història i tradició de Sebastià Moll Benejam L’amo del julivert (1942) de passar per davant la plaça de Ses Palmeres el Dissabte de Sant Joan dematí mentre es va a veure ballar o sortir es sol. L’amo del julivert va nàixer al carrer Alaior de Ciutadella ara fa 66 anys i fins als 20 va viure a Son Saura amb els seus pares; fins que varen partir a fer-ne vuit més a s’Albufera des Mercadal. Poc després son pare es va retirar i tornaren a Ciutadella. Ho vulgui o no, en Sebastià Moll Benejam ja és una part més de la festa, un dels noms destacats i una de les tradicions de les festes de Sant Joan. - Suposo que ja deu estar preparat per fer la seva particular entra as Molí de ses Palmeres ? - I tant que sí. El que passa que enguany amb aquesta ditxosa crisi la volta serà més curta tal vegada per què la benzina va cara... Em vaig preparant clar, vaig regant el julivert per què sinó estarà rostit el dia de sortir (riu fort). - Imagino que com tots els ciutadellencs ja ha de tenir una certa il·lusió per l’arribada de la festa... - Jo ho trob. I en el cas meu del dia 23 de juny matí tot d’una em fa un poc de cosa els dies abans anar-hi però després m’animo per què són molts d’anys de fer la mateixa broma de passar-hi. - Bé Sebastià. Tothom es demana el mateix a Ciutadella. A quan es remunta aquesta tradició de passar amb el julivert per ses Palmeres? - (Sospira). Em van dir fa poc que en feia més de 30 d’anys ja que passava. Devia ser el 1976 la primera vegada ja que els meus fills bessons eren molt petits, tot i que jo no ho recordo massa tampoc. - I l’altre gran pregunta l’amo. Com va començar tota aquesta tradició? - Jo sempre anava a la plaça del Mercat a dur a vendre verdures a una tia del Doctor Lluch que venia allà; quatre pastanagues, verdures fora temps i... julivert (riu). I un dia vaig haver de tornar a l’hort a dur més gènere i en tornar a la botiga de la plaça vaig passar per Ses Palmeres i imagina com va anar l’arròs... - Tot va ser idò que un dia de casualitat va passar per allà i ja va estar armada pel que em diu. - Així és. A l’any següent i als posteriors, quan anava i venia de l’hort de Dalt Es Penyals a la plaça, sentia aquell ‘rum rum’ de gent esvalotada i em vaig decidir a passar-hi de nou pel centre. I fins enguany; tota una bullanga. Sempre amb una ‘mobilette’, i uns anys en bicicleta. -Vostè Sebastià n’és conscient que ja té un nom dins les festes de Sant Joan i es tracta de tota una tradició? - Tothom el coneix ja a L’amo del julivert i a més la gent em coneix per aquest nom ja al poble. Es pot dir que sí, que soc una part més de la festa tot i que un dia ho hauré de deixar anar clar (torna a somriure). - I tanta quantitat de julivert d’on la treu? Per què en deu necessitar molt o no? - El sembràvem abans a l’hort del sogre però es morí i ja no hi ha aigua i ara ho fem a ca un germà meu que té com un llogaret. Bastant en duc dalt la moto per què també a l’Esplai dels jubilats n’hi porto ja que m’esperen cada any i berenam allà i em posen el ‘jaleo’. Fem una festassa. - Sebastià, el famós julivert que transportarà enguany dalt la moto ja el té verd i polit? - Sí, sí. El que passa que no és molt gran per ara però per Sant Joan s’estira (exclama). Ara en dues setmanes s’estirarà suposo i l’anem regant dia sí i dia no per què sigui ben polit. - Per cert l’amo. Per què julivert i no altre cosa ? - Un any se’m va ocórrer dur cebes i la cosa va acabar amb tothom amb bonys pel cap. El julivert no fa mal (riu). - Aviam, conti alguna de les moltes anècdotes que li deuen haver passat durant tants d’anys. - Sí, i moltes. Però una la recordo de manera especial. Al segon o tercer any la gent no m’esperava i jo dalt la moto em vaig posar a la banda un capell d’aquests de comboi dels al·lots. I els bergants, quan em van veure, es van exaltar i em van aixecar per primera vegada del terra. Vàrem riure molt per què no imaginaven els joves que hi passaria per allà de nou. - Sebastià, després de tants Sant Joan a l’esquena haurà evidenciat canvis no al moment d’anar a veure sortir es sol? - I tant, molts. Jo a les sis del matí ja no podia entrar amb la moto abans, amb els carrers tancats ja i una gernació per tot. I ara són les vuit o vuit i mitja del matí quan hi va la gent per què la nit dels festers s’allarga massa. Abans era ple de cavalls aquest dia dematí i ara ja no en venen quasi bé. Jo sempre entro damunt les vuit i mitja; més tard no per què sinó em renyen els botiguers i les dones (riu). Font: ULTIMA HORA MENORCA |
| < Anterior | Següent > |
|---|
